Què és la sang?

La sang és el fluid principal de l’organisme i la seva funció principal és el transport. La sang transporta oxigen i nutrients a totes les cèl·lules de l’organisme per tal d’obtenir l’energia per a la supervivència, així com també retorna el CO₂ als pulmons per a poder expulsar-lo. A més transporta cèl·lules del sistema immune, que actuaran davant d’infeccions o atacs d’agents potencialment perillosos, i conté plaquetes, que intervindran en la cicatrització de ferides.

El component majoritari de la sang és el plasma, format per la fracció no cel·lular i compost per aigua (H₂O) sals minerals (sodi…), glucosa, proteïnes com l’albúmina o els anticossos així com altres compostos.

A nivell cel·lular, el torrent sanguini està replet de leucòcits (o glòbuls blancs), plaquetes i eritròcits (o glòbuls vermells) que es produeixen a partir de les cèl·lules mare sangüinees, presents majoritàriament a la medul·la òssia:

• Els leucòcits són les cèl·lules del sistema immune que s’encarreguen de detectar, atacar, digerir, eliminar i memoritzar agents extranys com organismes patògens (que causen malalties). No els explicarem en detall, però es divideixen en molts subtipus: limfòcits (B i T), encarregats de la resposta immune específica; granulòcits (neutròfils, basòfils i eosinòfils), cèl·lules que s’encarreguen de part de la resposta immune innata (no específica) i que ajuden a combatre infeccions bacterianes; i les cèl·lules presentadores d’antígens o APC (macròfags i cèl·lules dendrítiques), que són les primeres a detectar l’agent extrany, el digereixen i el presenten als limfòcits perquè aquests s’activin i actuin específicament i de manera molt més eficaç contra l’agent extrany.

• Les plaquetes són fragments de megacariocits (cèl·lules molt grans i amb més d’un nucli) i participen en la coagulació de la sang a l’hora de frenar les hemorràgies, un procés molt complex en el que hi té lloc una cascada de factors de coagulació.

• Els eritròcits són els que s’encarreguen del transport de l’oxigen i els nutrients a l’es cèl·lules per tal d’obtenir energia. Aquestes cèl·lules careixen de nucli (que emmagatzema l’ADN) i mitocondris (necessaris per a l’obtenció d’energia), però a canvi contenen molta hemoblobina, una proteïna formada per quatre subunitats i que té una molècula de ferro necessària per al transport d’oxigen (O₂) i que es torna d’un to rogenc quan entra en contacte amb aquest. Finalment, també contenen els anomenats antígens de superfície, unes molècules (normalment sucres) que es troben a la superfície de la cèl·lula i que son responsables dels grups sanguinis.

Què són els grups sanguinis?

Els antígens de superfície que hi ha als eritròcits de les persones permeten classificar la sang en diferents tipus.

D’antígens de superfície n’hi ha molts grups i cada un d’aquests ens permet fer una classificació diferent de la sang, però a nivell de transfusions de sang, entre d’altres, se’n solen mirar només dos, el sistema AB0 (0, A, B o AB) i el sistema Rh (positiu o negatiu):

• El sistema AB0 consisteix en la presència o absència dels antígens A i B i anticossos contra aquests antígens, els quals no ens permetran rebre sang que contingui els antígens en contra dels quals tenim els anticossos. Les combinacions son les següents.

  • Grup A: tenen antigen A i anticossos contra l’antigen B. Poden rebre sang del grup 0 i el grup A.
  • Grup B: tenen antigen B i anticossos contra l’antigen A. Poden rebre sang del grup 0 i el grup B.
  • Grup 0: no tenen cap antigen i anticossos contra A i B. Només poden rebre sang del grup 0.
  • Grup AB: tenen els dos antígens i cap anticòs. Poden rebre sang de qualsevol grup.

• El sistema Rh només conté un antigen i per a classificar un individu en un grup o l’altre ens basem en la presència de l’ antigen (Rh positiu) o l’absència d’aquest (Rh negatiu). En aquest cas, la compatibilitat dels grups sanguinis funciona diferent, ja que en un inici no tenim cap anticos. Així doncs, els Rh+ poden rebre tant sang Rh+ com sang Rh-, mentre que els Rh- poden rebre Rh- i, quan reben sang Rh+ per primer cop, generen anticossos contra aquesta i, el segon cop pot causar problemes.

• Altres sistemes de grups sanguinis són el sistema MN, i el sistema P.

Figure 1: Taula completa amb els grups sanguinis ABO i Rh, diagrama dels eritròcits, presència d’antígens i d’anticossos de cada grup, així com compatibilitats entre grups. Font: creació pròpia.

Aquests grups sanguinis que acabem d’anomenar venen determinats pel nostre ADN, el sistema AB0 per un gen i el sistema Rh per un altre. De cada un d’aquests gens, tenim dues còpies (una del pare i l’altre de la mare), i a cada còpia hi poden haver diverses variants (que se’n diuen al·lels):

• En el sistema AB0, les variants són la variant I^A, codificant per l’antigen A, la variant I^B, codificant per l’antigen B, i la variant i, que no codifica per a cap antigen (grup 0). Són les combinacións d’aquestes variants les que determinaran el nostre grup sanguini, essent A i B dominants respecte 0 i codominants entre ells, el que significa que les combinacions I^AI^A i I^Ai seran grup A, I^BI^B i I^Bi seran grup B, ii serà grup 0 i I^A I^B serà grup AB (d’ara endavant, farem servir A, B i 0 per anomenar les variants I^A, I^B i i ).

• En el sistema Rh, només n’hi ha dues, de variants, la que codifica per l’antigen Rh (Rh+) i la que no (Rh-), essent la variant codificant la que és dominant sobre la no codificant.

Figure 2: Taula completa amb els grups sanguinis, diagrama dels eritròrcits amb els antígens de superfície i les combinacions al·lèliques possibles per a cada grup sanguini, tant en el sistema AB0 com en el sistema Rh. En el cas dels al·lels AB0, aquests estan específicats amb 0, A i B, en comptes de i, I^A i I^B. Font: creació pròpia.

De fet, és molt senzill de pensar en termes de presència o absència dels antígens. Si tenim una variant genètica que codifica per un l’A, l’antigen A serà present als nostres eritròcits independentment de si l’altra variant codifica per l’antigen A o no i el mateix passa si la variant codifica per l’antigen B. En cas que coincideixin, A i B, tenim els dos antígens. En canvi, si tenim un al·lel que no codifica per a cap antigen (0), l’altra al·lel serà més important, ja que determinarà si tenim presència d’un antigen o no.

Com podem saber el nostre grup sanguini

Podem deduir el nostre grup sanguini a partir de la investigació del nostre pedigrí (historial familiar) del grup sanguini, encara que no és massa fiable i necessites saber el grup sanguini dels pares, etc:

• Únicament podem encertar amb seguretat si tant el pare com la mare són 0-, ja que ambdós tindran únicament els al·lels (variants genètiques) que codifiquen pel grup 0 i pel grup Rh- i només podran passar-nos aquests.
• Si el meu pare és 0- i la meva mare és 0+, jo seré del grup 0 segur, però no puc deduir amb certesa si seré Rh+ o Rh-, ja que hauré heredat un al·lel Rh- del meu pare (només té aquests), però de la meva mare no sé si és Rh+ Rh- o Rh+ Rh+ i, per tant, no puc saber amb certesa.
• El mateix succeeix amb altres grups.

Per altra banda, el mètode més fiable és fer-nos un test de coagulació, el qual és molt senzill i consta dels següents passos:

1. Extraiem la sang que volem analitzar.

2. Dividim la mostra extreta en diverses gotetes que mesclarem amb l’anticòs anti-A o l’anticòs anti-B o amb cap. També utilitzarem l’anticòs anti-Rh, que ens servirà per dir si la sang és Rh+ o Rh-.

3. Esperem a que hi hagi coagulació:

   • Si no coagula (els eritròcits es queden separats), és que el grup sanguini és tipus 0 negatiu.

   • Si només coagula amb l’anticòs anti-A, la sang té l’antigen A i per tant és de tipus A.

   • Si només coagula amb l’anticòs anti-B, la sang té l’antigen B i per tant és de tipus B.

   • Si coagula amb els dos anticossos (anti-A i anti-B), la sang és tipus AB.

   • Si la sang coagula amb l’anticòs anti-Rh, vol dir que el factor Rh és present als eritròcits i, per tant, la sang analitzada és de tipus Rh positiu.

Figure 3: Tres exemples de test sanguini on es veu clarament l’aglutinació del eritròcits (coagulació) a les gotes de sang. Font:Wikimedia commons // David Arqueas